La Xemeneia Guillem Alfonso-Kuban Alocén Art Sonor Grau en Arts. UOC 10/04/2025 Índex Mòdul 1 3 Mòdul 2 …
La Xemeneia Guillem Alfonso-Kuban Alocén Art Sonor Grau en Arts. UOC…
La Xemeneia
Guillem Alfonso-Kuban Alocén
Art Sonor
Grau en Arts. UOC
10/04/2025
Índex
Mòdul 13
Mòdul 23
Mòdul 34
Anàlisi Baschet6
Mòdul 47
Mòdul 59
Reflexió final11
Bibliografía
i Webgrafia12
Módul 1
Després d’escoltar el pòdcast d’Arnau Horta, m’he sorprès per la complexitat de l’art sonor, especialment quan es tracta de la interacció entre el so i l’espai. El so no només es percep de manera directa, sinó que la seva relació amb l’espai transforma totalment l’experiència. No es tracta només d’emetre un so, sinó d’entendre com aquest pot interactuar amb el lloc on es manifesta, com un instrument en què el propi espai és part activa de la composició.
El treball d’en Joan La Barbara explora la veu humana com a font de so i la seva relació amb l’entorn. La Barbara utilitza la veu de manera innovadora per generar textures sonores que no només es perceben com a sons, sinó com a experiencies auditives que modifiquen la percepció del mateix espai.
Mòdul 2
He estat pensant en com podria desarrollar aquesta constel·lació i m’he trobat amb les preguntes que vull respondre:
“Qui sòc jo ? Sòc el que faig? Com sona el que faig?”
La meva idea és buscar sons que estiguin connectats amb els materials i objectes que utilitzo habitualment en el meu dia a dia.
M’agradaria descobrir els sons específics d’aquests elements que són part del meu dia a dia i, al mateix temps, identificar com aquests sons poden reflectir la meva identitat, les meves accions i les meves motivacions.Poder fer una harmonia amb aquets elements i trobarme amb la situació de descobrir els sons de la meva vida creant el meu pròpi soundtrack vital.
Com a referència he seguit investigant sobre La Barbara i com ha trobat un punt per crear una bonica harmonia. Em segueix cautivant el que estic trobant.
Mòdul 3 La Ximeneia
L’element funcional que vull tractar és el/la soroll de la ximeneia.
La funció principal és la creació de soroll, que pot originar-se per diversos factors com el flux d’aire, la combustió o el moviment de les parts del sistema.
La subfunció amb la generació de vibracions.
Les vibracions de les parets de la ximeneia, causades pel moviment de l’aire o les flames, poden generar soroll. Aquest soroll pot estar relacionat amb l’impacte de l’aire contra les parets del conducte de la ximeneia o la turbulència dins del flux d’aire que circula.
L’efecte de la sensació auditiva on el soroll percebut com a soroll de la ximeneia es transmet a través de l’aire fins a l’orella humana, on s’interpreta com un so, el qual pot variar en intensitat i tonalitat depenent de la seva font.
Les condicions atmosfèriques d’emissió pot estar influenciat per les condicions atmosfèriques, com la temperatura, la humitat o la velocitat del vent, que poden alterar la forma en què l’aire circula a través de la ximeneia i, per tant, modificar el tipus i la intensitat del soroll.
L’interfície entre el contacte entre l’aire i les superfícies de la ximeneia. La interfície entre l’aire calent que puja per la ximeneia i les superfícies internes d’aquesta pot crear fricció, que genera soroll. La rugositat de les parets o el tipus de material també afecten la percepció d’aquest soroll.
L’afectació dels efectes sobre el medi ambient on el soroll generat per la ximeneia pot tenir un impacte en l’entorn proper, afectant la tranquil·litat del lloc, especialment si es tracta de zones residencials o naturals on la contaminació acústica és una preocupació.
El control de les solucions per reduir el soroll. Es poden aplicar solucions tècniques per controlar el soroll de la ximeneia, com ara l’ús de materials aïllants a les parets, la regulació del flux d’aire o l’optimització del disseny de la chimenea per minimitzar la turbulència de l’aire i així reduir el soroll percebut.
ANÀLISI BASCHET
Oscil·lador :Ximeneia de parets gruixudes, amb estructura vertical i textura interna metálica i maons. El seu interior actua com si fos una cova ressonant que amplifica el so.
Activació: El moviment de l’aire calent i dels gasos dins la ximeneia, generats per la combustió, actua com la mà que activa el sistema rebontant per les parets internes de manera constant.
Difusió: La vibració del flux d’aire rebota dins del conducte de l’aire de la ximeneia, ressona per tot l’interior i s’amplifica cap a la sortida superior. El so es concentra en aquesta cavitat i s’allibera gradualment per l’obertura.
Mòdul 4
He trobat alguns dels següents sons en els llocs més inesperats. Espero que els pod gaudir com jo ho he fet trobant-los.
Paisatges sonors naturals: So ambiental de la meva terrassa de Girona, on gaudim d’un petit jardí i podem captar diferents sons naturals. Hi ha ocells que es posen als arbres, insectes que se senten segons l’hora del dia, i una calma que canvia amb les estacions.
Paisatges sonors urbans: El barri de Sant Gregori en un dia solejat de març, amb sons ambientals de la ciutat.
Paisatges sonors climatològics: El vent de Girona quan passa pel bosc de la Devesa, generant un so que varia en intensitat, des d’un xiuxiueig suau fins a un udol fort quan topa amb les branques.
Paisatges sonors culturals o socials: El bar del Foment de Girona, amb la seva activitat constant. Converses, cadires, plats, música i tot un conjunt de sons que formen part de l’experiència de ser-hi.
Sons petits: Una branca caient dins de la ximeneia. És un so sec i sobtat, fàcil de perdre si no s’està atent, però que també pot trencar el silenci d’una manera inesperada.
Sons grans: La sirena d’un pis que està sent ocupat al pis de baix. És un so que s’imposa, que sembla omplir tot l’espai i que genera una certa tensiónomés sentir-lo.
Sons íntims: Quan em rento les dents, descobreixo sons que no sabia que existien.
Sons personals: Fer-me el cafè és una de les accions més constants en la meva rutina.
Sons abstractes: Fer un pesto m’ha fet pensar com alguns sons poden ser difícils d’identificar fora del seu context.
Sons artificials: El so de quan la televisió dels anys 90 es quedava tallada per culpa de l’antena.
Textures sonores compostes per diverses fonts o per una única font: El soroll d’una ampolla de plàstic pot tenir una gran varietat de matisos.
Sons llunyans: Els sons de l’escala del nostre edifici. Converses, portes que s’obren o gent parlant.
Sons propers: L’ambient del nostre pis, on convivim tres persones, sempre és ric en sons de converses i moviment.
Sons inaudibles: L’interfon del meu pis. De vegades sembla que no sona, però a vegades si.
Mòdul 5
Els primers sons que vaig gravar amb la ximeneia com a protagonista em van obrir noves possibilitats. Em va cridar molt l’atenció com sonava des de dins, i això em va portar a seguir explorant.
Amb alguns programes he pogut enregistrar sons més detallats a partir dels originals. Alguns d’aquests sons m’han semblat molt interessants per la seva textura i la manera com evoquen l’espai de la ximeneia.
A través d’aquest treball he descobert que la ximeneia, que al principi només em semblava un element del dia a dia, pot ser una font sonora molt interessant. M’ha sorprès com els sons que genera poden variar tant segons el moment, l’aire, o el que hi passa dins. Alguns sons són molt subtils, però quan els graves i els manipules, poden transformar-se en textures sonores inesperades.
He après que, modificant aquests sons, es poden aconseguir resultats que et transporten molt lluny, com si el so m’obris mons nous. Aquesta experiència m’ha motivat a seguir explorant què més pot oferir la ximeneia, i com puc continuar jugant amb els seus sons .
Bibliografia i webgrafia
La Barbara, J. (2016). Angels and Demons . Ne(X)tworks. https://soundcloud.com/ne-x-tworks/joan-la-barbara-angels-demons
Joan La Barbara – Performances. https://www.joanlabarbara.com/perform.html
UOC. Mòdul 1. Art sonor? https://aula.uoc.edu/courses/51390/pages/modul-3-objecte-sonor?module_item_id=1992236
He recogido tres paisajes sonoros de diferente naturaleza, todos ellos bastante complejos, y, por desgracia, no he hecho lo que haré a partir de ahora: observar bien con los ojos antes de grabar, porque no consigo identificar, a posteriori, lo que oigo. El primero podría ser un paisaje…
He recogido tres paisajes sonoros de diferente naturaleza, todos ellos bastante complejos, y, por desgracia, no he hecho lo…
He recogido tres paisajes sonoros de diferente naturaleza, todos ellos bastante complejos, y, por desgracia, no he hecho lo que haré a partir de ahora: observar bien con los ojos antes de grabar, porque no consigo identificar, a posteriori, lo que oigo. El primero podría ser un paisaje de Brueghel (aunque no del todo, porque yo llevaba el micrófono encima e iba andando). Es un sonido omnipresente a esa hora de la tarde y ese día (en tiempo humano). El entorno es un parque que imita bastante bien la naturaleza, en la ciudad. El segundo podría ser una escena cortesana. El lugar es una terraza. El tercero, algo expresionista: brochazos, pinceladas, colores vivos. Es la calle de una gran ciudad.
Los he seleccionado de menos a más en cuanto a presencia humana y también en cuanto a movimiento, y en cuanto a naturaleza de lo que se muestra. En el primero, el tono es descriptivo. Todos los sonidos son tónicos, y el sonido más relevante sólo es importante por su sonoridad (la voz preciosa de un varón, que destaca) pero no por su significado. En el segundo, lo dramático predomina. Los sonidos importantes son lo relevante, pero lo que me ha gustado es que la importancia se alterna entre el mundo humano y el animal: un joven le hace la corte a una joven desplegando todas sus virtudes (en concreto, se jacta de ser muy brillante en su conocimiento del movimiento “curvilíneo-rectiliano” mientras la joven se deja seducir muy deleitada por él, e interviene en susurros). A la vez, algo le pasa a un gorrión que es una emergencia, y lo hace saber. En el tercero, todo pasa muy deprisa, hay un coche de policía, niños, reproches, una tos, gritos… es un fragmento narrativo de primer orden.
1. Paseo tranquilo (audio para mí, para cuando esté hospitalizada y en fase terminal)
Es un audio mucho más relajante que cualquier música. Es el audio de un parque, un día primaveral por la tarde. Es algo parecido al Paraíso.
Bischofberger U (2025) Brueghel el viejo en sueños: audio para irse tranquilo de que todo sigue igual (Modificación con acuarela del cuadro del río)
Título
Paseo tranquilo
Subtítulo
Para mí, para cuando esté hospitalizada y en fase terminal
Tipo
Paisaje sonoro
Carácter
Descriptivo
N.º y formato
43WAB
Duración
0’36’’
Tamaño
6,19 MB
Calidad del registro
16 bits, 44.100 Hz
Fecha de grabación
No se actualizó este dato en la grabadora
Hora
20’17’’
Espacio real
Exterior, abierto
Localización
Parque Tierno Galván, Madrid
Tiempo cosmológico
Primavera, tarde
Tiempo humano
Día laborable
Micrófono
Entrada de micrófono/línea de 1/8″ en grabadora portátil Zoom H2
Situación del micrófono
Moviendose conmigo
Modo de grabación
Estéreo
Sonidos que predominan
Sonidos tónicos, múltiples
Amalgama de
Voz, voz animal (gorriones), objeto sonoro,
Fuentes que se distinguen bien
Piar de aves, voz de varón, voces de mujer
Sonidos sin identificar
Un golpear rítmico. Su fuente es mi móvil colgado del cuello con una cuerda que va golpeando mi cuerpo.
Adjetivación de la amalgama
Descriptivo, agradable, tranquilizador, sonoridad levemente percusiva. Ausencia de resonancias, reverberaciones y ecos.
2. Experto en movimiento “circular-rectiliano” (ligar es facilísimo)
Nos encontramos ante una composición global sonora de carácter muy específico, entorno de interacción humana inmerso en un ambiente natural. Puede ser que quienes quieren dejar a los archivos sonoros sólo su valor estético no valoren este archivo, pero desempeña, en la investigación artística, un papel que también ha desempeñado el sonido en otras áreas de investigación.
Título
Experto en movimiento “circular-rectiliano”
Subtítulo
Siendo experto, ligar es facilísimo
Carácter
Dramático
N.º y formato
46WAB
Duración
2’’
Tamaño
90,3 MB el inicial
Calidad del registro
16 bits, 44.100 Hz
Fecha de grabación
Pendiente de actualización en mi dispositivo el campo “fecha”
Espacio real
Una terraza. Lugar de socialización en espacio natural.
Localización
No se comunica, por confidencialidad
Tiempo cosmológico
Tarde, primavera
Tiempo humano
Día laborable
Micrófono
Interno del Zoom H2
Situación del micrófono
Quieto.
Modo de grabación
Estéreo
Sonidos que predominan
Sonidos importantes
Amalgama de
Voz humana (varon y mujer casi inaudible), voz animal (un gorrión), otros.
Adjetivación de la amalgama
Específica. Difícilmente audible. Amalgama dramática en la que lo esencial son los sonidos importantes (el significado).
Amalgama “robada” que despierta un interés inmediato si la escucha es la adecuada.
3. No paran de pasar cosas por aquí (o el sonido desbordante)
La especificidad de este archivo es que es un archivo de un paisaje sonoro pero de tipo narrativo. No es una descripción, es una sucesión de acontecimientos. Tos, sirena de policía acercándose y alejándose, sonidos indeseados de la grabadora, bullicio de niños, conversación, “dame la mano, anda”, “¿no me ayudas?”, gritos, risas, “¡mira!” etc. etc. Después pasan y la plaza vuelve a su estado sonoro habitual, con sólo una voz masculina a lo lejos.
Título
No paran de pasar cosas por aquí
Subtítulo
El sonido desbordante.
Carácter
Narrativo
N.º y formato
46WAB
Duración
1’17’’
Tamaño
13 MB
Fecha de grabación
Pendiente de actualización en mi dispositivo el campo “fecha”
Espacio real
No se comunica, por ser confidencial
Tiempo cosmológico
Tarde, primavera
Tiempo humano
Día laborable
Micrófono
Interno del Zoom H2
Situación del micrófono
Moviéndose conmigo
Modo de grabación
Estéreo
Sonidos que predominan
Sonidos señal
Arshile Gorky (1944) The Liver Is the Cock’s Comb, detalle.
Formeu part de la comunitat? Accés per veure més publicacions.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Debatcontribution 0el Art Sonor_PEC2
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.