Partint que he estat treballant en la xemeneia com a punt central de la meva investigació sonora, he volgut fer un pas més enllà i centrarme en el que genera al voltant d’aquest fet. 

El projecte dona resposta a una inquietud que m’ha acompanyat durant tot el procés d’aprenentatge dins el Taller d’Art Sonor: 

“Com pot el so no només representar, sinó fer sentir emocions profundes, com el caliu humà?.”

Aquest projecte neix entre converses a cop de flama i com aquestes han anat variant amb el temps. Parteixo d’aquells sons de convivència al voltant del foc per contrastar-los amb els sons actuals més freds i digitalitzats que mostren aquestes  noves formes de relació.

Vull aportar una visió diferent del present. Una manera de preguntar-nos: què estem perdent en aquesta transició del caliu al píxel? I també: què podem recuperar? El so m’ofereix una manera diversa per respondre aquestes preguntes.

Treballar en aquest projecte m’ha permès connectar els coneixements tècnics apresos durant l’assignatura (composició, edició del so) amb una reflexió crítica sobre els espais contemporanis. Ha estat també una oportunitat per experimentar altres formats per començar a projectar la meva pràctica artística fora de l’estudi i  m’ha obert la possibilitat d’integrar pràctiques digitals amb sensibilitats analògiques, i de pensar el so de manera més amplia. 

A través del so, del buit i de la llum, aquesta instal·lació convida a revisitar el centre més simbòlic de la llar i a preguntarnos què hem posat en el seu lloc.